Si vols sebre jo qui som,
pregunta-ho, que a tu et pertoca:
descendesc d’aquella soca
de sa primera bajoca .
que Déu posà en aquest món.

¿Això que és punyal, o clau,
o guinaveta espuntada?
Viscau molts d’anys, estimada,
de ses fisques que em tirau.

El pare i la mare, mindó, mindó, mindeta,
el pare i la mare no em tenen sinó a mi.
Me fan anar a l’escola per ’prendre de llegir.
El Mestre de l’escola, s’és ’nemorat de mi.
Me diu: -Catalineta, ¿te vols casar amb mi?
-Som massa joveneta i no podré servir.
-Bé faràs com les altres com me veges venir.
Mos posarem en taula i un llibre per llegir.
Estovalletes blanques de cànyom o de lli,
i a cada cap de taula un barralet de vi. Uí!