Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Feines casolanes, Festeig, Indumentària i estètica, Ironia, La casa, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
6
Núm de glosa
5050
Volum
I
Núm de pàgina
294
Altres cançons relacionades
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
Ses cases de Son Real
tenen quatre cantonades;
jo totes les he aplanades,
d’ençà que vós hi habitau.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
