No penseu que sia ingrat.
Sa cançó, la vos faré:
Sou sa dona d’un ferrer;
Déu vulga que vagi bé
s’ofici que heu començat.

¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.

Se pensava s’estimat
tenir-me enamorada:
n’hi pren com una bugada
que, en venir que l’han deixada,
en mitja hora ha refredat.