- Terroleta, ¿d’on veniu?
- D’aquelles parts tan estranyes:
jo vénc d’aquelles muntanyes
d’allà on teniu es niu.
S’oratge d’es teu ventai
m’ha trepanada una galta,
i jo, pensant que era una altra,
no m’he gosat girar mai.
Jo esperava, havia estona:
`vui, demà t’engegaré.
Si no tornes, estaré
més contenta que fellona.