Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.

A Sóller, sabeu quins són!
A Fornalutx tot ho saben
i a Biniaraix menjaren
un ase passat p’es forn.
D’es cap, en feren cassola;
de ses cames, estufat
i es batle i es diputat
juraren en veritat
que mai havien menjat
cosa trobant-la tan bona.

Tonines i Catalines
a tot lo món agradau,
i, si un pic vos casau,
mai més tornareu fadrines.