Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Rosers i roses
Llucmajor
Assonant
991
II
¿Això que és punyal, o clau,
o guinaveta espuntada?
Viscau molts d’anys, estimada,
de ses fisques que em tirau.
Mu mare se deu pensar
que no em fan mal es ronyons;
són com es ara dos bonys
just a punt de foradar.
Glosadors d’avui en dia,
no dic un, tots quants n’hi ha,
i endemés, si és ciutadà,
es temps que hi he de pensar,
jo sembraria un pinar
i es pins hi coïrira,
i un barco compondria
per fer viatges a Orà,
i per no dir Angeria.
Jesús, Josep i Maria,
preniu-lo amb la vostra mà.