Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Rosers i roses
Llucmajor
Assonant
991
II
Fa trons, raios i centelles
amb llamps de bolla mesclats.
Homo qui va de femelles
té aqueixes propiedats:
com es menuts ha acabats,
refuig o refugen elles.
-Bona nit i apaga es llum;
colga’t, que s’oli va car.
-Bona nit. Vaig-me a colgar,
per no perdre sa costum.
Tothom passa i atravessa;
i vós, ¿qué no travessau?
Estimat, si vós tornau,
encara som sa mateixa.