Es ca gros de Son Garcia
mossega i fa forat.
Patró, jo havia pensat
que l’agafàsseu p’es cap,
i per sa coa En Bernat,
veiam si s’aufegaria.
El dimoni da sa sorda
va enganar es de Son Marrano,
i En Rafel Mariano
va compondre un canterano
de rels de figuera borda.
En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.