Enmig de la mar hi ha peix
que, en veure barca, ja siula;
per mi se’n deu voler riure
de los pobres mariners.
Una formiga i un gri
s’han fet escolans de Randa
i un ase de Vilafranca
les ensenya de llegir.
He afinat un estelet
corrent darrere sa lluna.
Que he passada de fortuna,
Margalida, per veure’t!