Boveret, alçau, alçau,
i es bous no passaran pena.
En arribar a sa vorera,
paia d’ordi else donau.
Voldria esser corriola
sa corda d’aquest pou,
per conversar amb vós com sou
a treure aigo tota sola.
Tant m’és possible mudar
s’amor que en tu he posada,
com una gulla escossada
enmig de la mar sembrada
treure branques i arrelar.