Amb so rallar que tu fas,
com que la’m tengues segura.
No sies tan criatura
que, per sa teva figura,
de sa casa me n’anàs!

(Fragment)
-¿Quins pecats tens, filla meva? ¿quins pecats tens, filla amada?
-Com estava a l’altre món, maleïa pare i mare.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Juan i al Punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Juan, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som captador de les ànimes.
-¿Me voldries captar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Miquel i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Miquel, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pesador de les ànimes.
-¿No em podries pesar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren, cap al cel la se’n menava.
Veu passar el seu fill Pere i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, mon fill Pere, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pescador de les ànimes.
-¿Me voldries pescar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La mare de Déu la pren, més amunt la se’n pujava.
Veu passar son Fill Jesús i al punt la hi presentava.

Ara me pos a cantar
per una cosina germana;
si la cant de bona gana,
En Serra la’m pagarà.