De tothom jo som criat,
de qui em paga i em mantén;
l’amo meu ell ja m’entén;
camín i estic aturat.
Un rellotge
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Artà
46
II
Em pensava, essent fadrí,
que la’m 'cabaria tota;
i ara jec ran de sa bóta
destapada, i no bec vi.
Pístola, pístola,
pístola de la romana.
Cabra coixa no viu sana.
Mardà sull no porta banyes.
L acabra viu al putxol,
suabaix del planiol.
-Cabra, cabra, vine aquí,
jugarem a la guyeta.
-No, perque me menjaràs.
Jo no puc menjar mai carn
en divendres ni en dijous.-
En Tià d’es Bous
me deu cnet i vint sous
i una mula roja.
A ca nostra no hi vendreu
perque hi han feta murada
de catorze pams d’alçada
i vós no la botareu.