Dona Carme, jo voldria,
i don Gabriel també,
que mos véssem, si convé,
en el cel plegats, un dia.
Som En Cosme d’ets Aucells
a Mallorca anomenat.
Així com vós m’heu salvat,
si puc, los salvaré a ells.
Juana-Aina, tu estàs sana
com un clavell encarnat;
no conec cap desmenjat
que en veure’t no cobri gana.
Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.