Estimat, no vui que vós
per mi passeu mala vida;
jo n’estic entressentida
renyina estan donant-vós
fins que m’hàgeu avorrida.

Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.

¿Com poria escapar jo
enguany de caure soldat,
si som estat sorteat
a Petra i a Manacor?