Jo m’és seguit berenar
d’un badai dificultós
i dinar d’un “adiós”
i sopar d’un “¿com te va?”
De sa soca surt recobro
i per ses rels va cresquent.
De sa dona surt l’augment
per sa virtut del bon homo.
Valga’m Déu, quina polleta
que n’és sortida a ballar!
Quants de pollastres hi ha
que li farien l’aleta!