Jo m’és seguit berenar d’un badai dificultós i dinar d’un “adiós” i sopar d’un “¿com te va?”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
156
II
Per ventura no seré mariner suficient: no sabré corregir es vent i sa barca negaré.
Un ca, com ha tornat vei, està a un racó retirat; si no pega qualque llatr, ningú se recorda d’ell.
A la dreta és es Pujol i a l’esquerra Son Vivó. Deixant Consolació, ¿d’on hem de prendre consol?
