Es dilluns ja no s’atura
de demanar quin dia és.
Sa semana li pareix
que ha més de cent anys que dura.
Ella reia i jo reia:
no m’ho poria pensar
que me n’anàs a llaurar
i no me’n dugués sa reia.
I sa meva amor me deia:
-Ja pensaràs a tornar!-
Com no hi ‘via de pensar,
si no me’n duia sa reia!
Cara de cussa virada,
¿que no saps què em vares dir?
Que no em volies a mi,
que es meu llinatge té tara.
Es meus parents i mon pare
són morts i han fet bona fi.
No som com es teu padrí
que n’era un lladre tan fi
i lo varen escondir
i no saben per on para.