Dalt s’era de Sarrià
sa mula fé testament
i va deixar es barrament
a un fii d’En Llucià.
Mu mare em va dur a Sant Blai
perque aprengués de rallar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.
La mort és d’un natural,
passa per davall sa roba:
ell no deixa ric ni pobre;
sempre fa es rostoi igual.