De sang de ses meves venes
una carta t’escriuré,
i així veuràs, lo meu bé,
si jo m’enamor de veres.
N’era dia vint-i-tres
com vaig pegar s’esquenada,
i vaig passar sa vetlada
sense poder-li dir res.
En tenir sa fauç no deixa,
al•lotes, taiau-la avall;
l’amo nostro té un cavall
devot de paia de xeixa