Miquelet, no em matis ara;
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres,
i jo tenc dos cirerers.
De viatge tenc d’anar;
no m’olvidis per un altre,
i Déu faça que en tornar
facem aquella creu santa.
Com te mir amb tanta toca
te veig i no et gos tocar:
par que sigues la carxofa
coïda d’un carxofar.