Sa mare plorant va anar
an es quatre regidors:
Aquest fii meu tan hermós,
i tan polit i tan ros,
que l’hagin de sortear!
Petita com olivó
era, i no augmentava.
Tant com l’abre s’amarava,
ella cobrava verdor.
Amb Vós me confés, Senyor,
perque sou la Veritat;
de lo que he fet i pensat,
de tot vos deman perdó.
Misericòrdi’,Senyor!
Me pesa d’haver pecat;
teniu de mi piedat;
sens Vós no puc haver bé,
sens Vós no puc haver gràcia,
que tant l’he de menester.