Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Llucmajor
2209
III
-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Si jo fos governador
o comandant de la vila,
a dins poc temps llevaria
aqueixa reunió,
i crec que el senyor rector
un premi me donaria.
Amb fems i terra de mata
un claveller se fa bo.
També m’hi faria jo
devora una al•lota guapa!