Ja volanda, ja volanda,
que tant de volandejar!
Un caragol va voltar
més d’una hora es Puig de Randa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
149
II
Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Sa meva fauç no té dents,
emperò aiximateix taia.
A baix, a baix, per sa paia,
que es majoral vol fer fems.
També diuen / que és la seva mare
d’hermosura rara,
color morenez.
També diuen / que el Bon Jesuset
és just com sa mare,
de lo més guapet.
També diuen / que Sant Josepet
feia sa riaia / tremolant de fred.
També diuen / que tots els pastors
li regalen mel, / brossat i capons.
També diuen / que un de petitó
li dugué un gallet
i un niaró.
també diuen / que un pastoret
li ha duites figues
i un brossadet.
Jo he emportat,
Reina soberana,
un vellet de llana
d’es meu ramadet.
Jo he emportat,
rigues o no rigues,
un platet de figues
d’es meu sequeret.
Jo he emportat,
oh Reina del cel,
un bòtil de mel
d’es meu beieret.
Jo he emportat,
oh Bon Jesuset,
anous I castanyes,
panses de s’hortet.
Jo he emportat,
per Vós, Jesuset,
un paneret d’ous
del gallineret.
Ala, pastorets,
bots i cabrioles,
sonant castanyoles
i tamborinets.