Una fadrina, quan fila, dins ses mans hi té un bastó. Diràs an es companyó que me duga un mocador d’aquells garrits, de llamina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Avarícia, egoisme. Generositat
Artà
1032
III
A Pollença vaig anar a dur una pollencina: jo la volia fadrina i no en vaig porer trobar.
Es doblers, amb mi s’escaien; jo no sé com és això: si en tenc un tot sol, té por, i si en tenc dos, se baraien.
Ara que som arribat davant sa vostra carrera, no pas envant ni enrere perquè estic enamorat.