Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Avarícia, egoisme. Generositat
Poble
Artà
Núm de glosa
1032
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.
Amor amb amor se paga;
ja no hi ha paga millor.
¿Voleu esser ben pagada?
Pagau amor amb amor.
Es dissabte de Nadal
¿saps quin sopar vaig tenir?
Tota sa nit, damunt mi
aigueta moral moral.
Tradicionari de Mallorca
