Una dona marinera sempre mira d’on ve es vent, De llevant o de ponent, sa bonança sempre espera.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mariners
Artà
139
III
Vós teniu raó, mu mare: un dolent ne du un de bo; emperò no seré jo qui li faça bona cara.
¿Saps què em va dir s’esparrai, un animal tan petit? Que, en no trobar-lo adormit, no l’agafaria mai.
A Ciutat ja no hi ha vall ni peu baix de sa murada. Si s’estimat m’ha deixada, de pena farem un ball.
