S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Estimada, vós sou l’ona
de la vorera de mar,
perque en sentir-vos cantar,
el bon mariner s’entona.
Sa mestra Melindra
va caure d’es sostre
i se va fer un bony
com una llagosta.