S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
33
IV
Dos-centes figues de moro
se menjà En Juan Virell.
No hi ha cap porc a la vila
que sigui tan porc com ell.
¿De ses primeres amors,
mu mare, em voleu privar?
Un abre que vaig sembrar,
¿ara el me voleu taiar,
que veis que va poderós?
Estic dins un arenal
amb un àngel que m'hi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que els ulls no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un ullal,
per mi vostro gust seria.