S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
33
IV
Ballant ballant jo vaig néixer;
per viure, m’han de cremar;
quan me pos a trebaiar,
sa suada no me deixa.
Una gerra.
Es festejar vol amor,
i sa feina diligència,
i es casar vol paciència,
i es pecat penitència,
fer examen de consciència
baix d’es peus d’es confessor.
A Ciutat hi ha pintors
que pinten moltes de coses,
emperò no pinten roses
tan hermoses com sou vós.