Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Santa Margalida
250
II
El qui a una vinya trebaia
beu el vi poc i dolent,
i amb sa dona se baraia,
si se posa un poc calent.
Jo em passeig fent sa miloca
dins una manta abossat
i vénc de comprar tabac
recorters, ben armassat,
i llavò, un poc de pota.
Jo casi casi no gos
dir mal de s’enamorada:
si té una espatla espanyada,
així hi tengués tot es cos!