El qui a una vinya trebaia

El qui a una vinya trebaia
beu el vi poc i dolent,
i amb sa dona se baraia,
si se posa un poc calent.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Begudes en general

Poble

Santa Margalida

Núm de glosa

377

Volum

III

Altres cançons relacionades

¿Per què no hi vares venir
an es ball, anit passada?
Una dobla coronada
tenia per tirar-t’hi.

Jo som bon al•lot, mon pare,
i vós no m’estimau gens.
Ja començ a treure dents
i mossegaré mu mare.

A mi em diuen En Canari;
no vui que m’ho diguin pus.
En haver-hi raïms madurs
m’agrada passar el rosari.