El qui a una vinya trebaia
beu el vi poc i dolent,
i amb sa dona se baraia,
si se posa un poc calent.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Begudes en general
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
377
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa meva amor té blat vei
i xeixa que es vol corcar,
i no la se vol menjar
que no siguem jo i ella.
Vós sou la primera arrel
de qui em vaig enamorar,
i ara que no puc mudar
enc que caiguen trons del cel.
Madona, si ho feis així,
de ningú vos queixareu;
sols que un parei d’ous mos deu
ja vos fareu recibir;
si an es ball voleu venir,
ses fies hi menareu.
Tradicionari de Mallorca
