A sa vorera de s’era
vaig sentir lladrar dos cans.
Lo meu cor qui feia espants:
–Sortiu, amor vertadera,
que ma persona us espera
en presència de los sants,
i el rei amb sos capitans
que per vós alça bandera:
Sant Lloatxim i Sant Pere
i llavonses altres sants,
homos petits i de grans.
Bona amor, si no us alcanç,
reneg de s’amor primera.
Adiós, Son Espanyol,
Establiments i Esporles!
En es llit que tu te colgues,
hi surten raios de sol.
Sa fia d’es serrador
du mocador d’escambrai.
Sa mare no té mirai
per mirar-se sa negror.