Bé podràs deixar defora,
comare, es banc de fuster,
que jo no et vui gens de bé
i qui t’ha d’alcançar plora.
Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.
Un floc de quatre colors
duc a sa meva guiterra:
es vermell demostra guerra,
i es blau, que està gelós;
es groc, molt fortes amors;
es verd, esperança en vós,
i es negre endoleix la terra.