Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desig, Erotisme i sexe, Erotisme velat, Festeig, Mobles i utensilis, Passió i enamorament, Sàtira i escarni, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
3182
Volum
I
Núm de pàgina
187
Interpretació
S’empra el refrany «Olla petita; prest vessa» per explicar que a vegades els fets insuficients esdevenen inoportuns.
En aquest cas; la dona que es descriu ha tastat el plaer de la carn.
Per això; com diu el redrnya; ara el desig i la passió no són a bastament i si no es posa fre pot ser un mal auguri.
Ho descriu com un mal que molta gent pateix i que sempre ha estat en pràctica.
Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Tradicionari de Mallorca
