Una ciutadana
amb un ciutadà,
per davall sa porta
se daven sa mà.
Sa mare es va tèmer
i la va renyar.
-Oh, fieta meva,
això no se fa!
-Però, mumareta,
jo me vui casar!
-Oh fieta meva,
espera’t un any!
-Oh, no, mumareta,
m’ho dèieu antany!
-Oh, fieta meva,
espera’t un mes!
-Oh, no, mumareta,
no puc estra més.
-Oh, fieta meva,
espera una setmana.
-Oh, no, mumareta,
si em mata sa gana!
-Oh, fieta meva,
espera’t un dia.
-Oh, no, mumareta;
jo me moriria.
-Oh, fieta meva,
espera’t una hora.
-Oh, no, mumareta,
¿trobau que no és hora?
-Oh, fieta meva,
espera’t un quart.
-Però mumareta,
ja és massa llarg.
-Oh, fieta meva,
espera’t un foc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
44
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un bou amb unes grans banyes
el Bon Jesús escaufà,
i una mula que hi havia
sempre volgué pernejar.
Damunt el puig vaig filar
un fil de llarga esperança
Joan, sa teva enyorança
pens m’ha d’arribar a matar.
Jo vénc de sa font, de beure,
per no anar-me’n morro eixut.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
que amb salut mos tornem veure!
Tradicionari de Mallorca
