Una ciutadana
amb un ciutadà,
per davall sa porta
se daven sa mà.
Sa mare es va tèmer
i la va renyar.
-Oh, fieta meva,
això no se fa!
-Però, mumareta,
jo me vui casar!
-Oh fieta meva,
espera’t un any!
-Oh, no, mumareta,
m’ho dèieu antany!
-Oh, fieta meva,
espera’t un mes!
-Oh, no, mumareta,
no puc estra més.
-Oh, fieta meva,
espera una setmana.
-Oh, no, mumareta,
si em mata sa gana!
-Oh, fieta meva,
espera’t un dia.
-Oh, no, mumareta;
jo me moriria.
-Oh, fieta meva,
espera’t una hora.
-Oh, no, mumareta,
¿trobau que no és hora?
-Oh, fieta meva,
espera’t un quart.
-Però mumareta,
ja és massa llarg.
-Oh, fieta meva,
espera’t un foc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
44
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
Jo em pens que a ses teves terres
no s’hi fa xeixa ni blat.
S’altre dia, per conhort,
vaig dir a sa meva al•lota:
-¿Vols-te llogar per bubota,
guardaràs un ase mort?
De suquí veig Son Verí,
Sant Marçal, Sa Cabaneta,
jo veig Raixa i veig Raixeta,
careta de xerafí.
Tradicionari de Mallorca
