Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
Jo em pens que a ses teves terres
no s’hi fa xeixa ni blat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Terreny; terres
Poble
Inca
Núm de glosa
1134
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa femella cuita és bona,
i es mascle ho és si el plomau;
com ve que és véia, se bada
i diu a son fii: Pujau.
Una col i el miquelet.
-¿Vols-me dir com has campat
aquest temps que no t’he vista?
–Pas una vida molt trista
ausent de vós, estimat.
S’escolà de Biniali
amb so rector de Lloseta
menjaven es xocolate
amb pebres de cirereta.
Tradicionari de Mallorca
