Dalt es Puig d’es Frare
vaig perdre un dobler;
el cercàvem quatre,
ja no el trobaré.

Una ciutadana
amb un ciutadà,
per davall sa porta
se daven sa mà.
Sa mare es va tèmer
i la va renyar.
-Oh, fieta meva,
això no se fa!
-Però, mumareta,
jo me vui casar!
-Oh fieta meva,
espera’t un any!
-Oh, no, mumareta,
m’ho dèieu antany!
-Oh, fieta meva,
espera’t un mes!
-Oh, no, mumareta,
no puc estra més.
-Oh, fieta meva,
espera una setmana.
-Oh, no, mumareta,
si em mata sa gana!
-Oh, fieta meva,
espera’t un dia.
-Oh, no, mumareta;
jo me moriria.
-Oh, fieta meva,
espera’t una hora.
-Oh, no, mumareta,
¿trobau que no és hora?
-Oh, fieta meva,
espera’t un quart.
-Però mumareta,
ja és massa llarg.
-Oh, fieta meva,
espera’t un foc!

Isabet, cara de rosa,
¿me vols donar un clavell
per posar-me en es capell?
Jo no et deman altra cosa.