Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.
Vaig néixer capell posat,
tota la vida l’he duit,
i, des que es capell m’és fuit,
no he begut ni he menjat.
Una gla.
Per una perdiu pintada
vaig córrer tot un estiu:
la vaig trobar dins es niu
tota coixa i mig baldada.