Una cançó de dos mots – Mallorca Oral

Una cançó de dos mots
és molt bona d’acabar.
En començar a badaiar
ja no hi ha perills de rots.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Campanet

Núm de glosa

619

Volum

III

Altres cançons relacionades

Jo tenia un moixet magre
que no volia menjar,
per això li vaig untar
es nas amb sal i vinagre.

Saps que fa de mal caçar
en no venir sa batuda!
No peguis sa correguda,
que sa llebre que has moguda
som jo qui l’he d’agafar.

En Tòfol Terrola
és un panxarrut;
li tiren pedretes
i tot serà suc.