Una al•loteta molt sèria

Una al•loteta molt sèria
i que sol dur bona roba,
en topar-mos, me diu “pobre”,
i jo li dic “sa misèria”.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Classes socials. Riquesa. Pobresa

Poble

Selva

Núm de glosa

1339

Volum

III

Altres cançons relacionades

De troques vas en s’estiu!
¿Que no tems a sa calor?
M’han dit que tens un senyor
qui et medica perque ets viu.

Fadrina que s’enamora
d’un fadrí que sols no hi va,
mereixeria fermar,
com s’ase, a sa menjadora.

Ses al•lotes de sa Plaça
no saben cuinar llegum:
en cuinar fava parada
hi posen s’oli d’es llum.