Altres cançons relacionades
En Jaume d’es saboner
la Sang preciosa treia
i s’exclamava i deia:
Enc que em fonga com a cera,
encara no amollaré.
Com som a ca s’amitger,
dic: Senyor, s’amor, que em costa!
De Fornalutx vénc a posta
i no sé si la veuré.
Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.
Tradicionari de Mallorca
