Saps que ho vaig esser, de llesta,
quan te vaig sentir cantar!
Porgava, i vaig tirar
es garbell, i vaig anar
a escoltar-te a sa finestra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Algaida
226
II
¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.
D’un llamp se desprèn un tro
i d’un tió una estella.
Jo no vui esser guerrera
d’una que és manco que jo.
Montuïri, fora son;
guarda’t d’haver-hi d’anar,
perque, en haver de pastar,
no tenen pala ni forn.