Saps que ho vaig esser, de llesta,
quan te vaig sentir cantar!
Porgava, i vaig tirar
es garbell, i vaig anar
a escoltar-te a sa finestra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Algaida
226
II
Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!
Tant me dóna cart com creu.
Ja de res vaig endarrer.
I si no voleu guerrer,
estimat meu, no torneu.
Cada vegada que cantes,
tot Algaida resplendeix;
sa teva veu se coneix
en mig de dos mil i tantes.