Una al•lota de Maria
a la cara em va dir “gat”:
que, si l’agaf i la mat,
¿no trobau que ho mereixia?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Maria de la Salut
Poble
Llubí
Núm de glosa
586
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.
Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Binifaldó:
d’aquí me ve, bona amor,
sa meva riquesa tanta.
Ja diràs a ses al•lotes
de Son Tormes de Llubí
que jo no puc anar-hí
perque és molt lluny es camí
i ses llecències són poques.
Tradicionari de Mallorca
