Bon Jesuset amorós,
espòs de l’ànima mia:
si no fos estat per Vós,
Déu meu, de mi, ¿què seria?
Jo duc mocador p’es coll
per porer fer de currete;
tenc s’al•lota pretimete
i em du allà on ella vol.
A un mort li diuen “’diós”,
i a un viu, “a reveure”.
¿Quan mos hem de tornar veure,
cara de clavell hermós?