En esser en es molí
que s’anomena sa Bassa,
encara que brusca faça,
no t’hi has d’entretenir .
Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
El jutge amb les seves plomes
sentenci’de mort firmà.
¿Que no li deu recordar
d’aquells dos anys que va estar
desterrat a Ses Puntones?