Mestre Lau, essent fadrí,
’magava ses sobrassades
dins ses bótes congrenyades,
quan ’vien buidat es vi.
I llavò movia un bot
quantra ses seves germanes:
-Sou voltros qui les heu dades
an es qui habiten aquí.
D’ençà que l’amo m’ha dit:
-Arreu i fora talaies-,
he acabades ses riaies,
ja no em veureu riure anit.
Una fadrina, com balla,
se rebaixa i se remunta.
I no hi ha cap capamunta
que no tenga capavalla.