Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Jo vaig demanar a un bergant
es punt d’es segar quin era:
-Es dur una fauç geugera,
tirar es colzo per enrere,
falcades, i per envant!
-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reservada
per quan me voldré casar.
-Si tu me tens regordada
per quan te vulgues casar,
si vols confits, te’n puc dar
d’es titlet d’anit passada.