Totes ses fadrines veies
mereixen embarcar-lès:
no festegen ni fan res
i fan nosa a ses novelles.

Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.

¿Saps què m’ha dit es senyor
dematí com me n’he anat?
Que em tenguesses respectat,
que som cavall de llavor.