Veureu, voltros que trobau
que estau mal a pler a ca nostra,
veureu es casar què costa,
si an aquest cas arribau.
Veureu voltros com vendrà
qualque vespre alegret,
i, si ho voleu tenir net,
amb raó, haureu de callar,
perque si voleu xerrar
ho fareu encendre més,
i amb so primer revés
ja vos farà redolar.

Garrida, garrida meva
jo t’anomèn en parlar.
Jo sé un fadrí qui està
dins sa presó, causa teva.

El qui està malalt, que jega;
per ara em vui devertir,
i com me tocarà a mi,
ja faré sa dormilega.