Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sabaters
Poble
Petra
Núm de glosa
640
Volum
II
Altres cançons relacionades
Estimat, no vui que vós
per mi passeu mala vida;
jo n’estic entressentida
renyina estan donant-vós
fins que m’hàgeu avorrida.
Es dos peus seuen damunt es tres peus,
qui menjava un peu;
hi va anar es quatre peus
i li pren un peu,
i es dos peus agafen es tres peus
i es quatre peus posen es peu
i es dos peus se menjaren es peu.
Un home assegut damunt uns trespeus o ferros del llar, menjava un peu de porc; hi va anar un ca i l’hi va prendre; l’home agafa els ferros i els tira al ca; aquest amolla el peu, i l’home se’l menja.
Una artenenca em digué,
coint paumes per graneres:
-Per aquí hi ha més someres
que móres no fa un morer.
Tradicionari de Mallorca
