Es dos peus seuen damunt es tres peus,
qui menjava un peu;
hi va anar es quatre peus
i li pren un peu,
i es dos peus agafen es tres peus
i es quatre peus posen es peu
i es dos peus se menjaren es peu.
Un home assegut damunt uns trespeus o ferros del llar, menjava un peu de porc; hi va anar un ca i l’hi va prendre; l’home agafa els ferros i els tira al ca; aquest amolla el peu, i l’home se’l menja.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Petra
Núm de glosa
80
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ses pedres, que són tan dures,
vós les feis enamorar.
Què han de fer ses criatures
que amb vós poren conversar!
Jo encara no he mudat:
s’amor que et tenia, et tenc;
i, p’es rallar de la gent,
de venir aquí em som deixat.
Primer ve un Sant Juan
i llavonses un Sant Pere,
i Sant Marçal ve derrere,
i noltros mai acabam.
Tradicionari de Mallorca
