Aquesta ja és sa darrera
que cantaré per aquí,
i es qui me voldrà sentir
m’haurà de córrer darrere.
No som rei, i duc corona;
mai a cavall he colcat,
però en sa nit i de dia
puc gastar sa fantasia
de dur ets esperons posats.
Un gall.
Son, son, soneta,
vine, vine aquí:
Sa meva nineta
no es pot adormir.