Si ja tenc de sebel•lí,
tu la tens de mussolot.
Ja no poren cantar enlloc
que no en sapin avenir.
En entrar dins Barcelona
jo pregunt p’En Castanyer;
Déu ho sap, i jo també,
sa gran pena que me dóna.
M’enterren per dar-me vida;
d’aquí ve sa vostra sort;
i, per donar-me la mort,
me fan mala sa partida.
De mi surt es goig, sa vida
d’es més gran divertiment.
Som amic d’alegrar gent;
tenc un fii que a tothom gosa
i s’és fet tot una cosa
amb Déu, que és omnipotent.
La sarment, el cep i el vi