Voldria esser oronella
un dia, entrant s’estiu,
i aniria a fer es niu
dins es bosc de Massanella.
Un pic se va esdevenir
que un favor me demanares;
quan lo’t vaig fer, te n’anares
i mai més te recordares
ni d’es favor ni de mi.
No em toquis es moraduix,
no em toquis s’aufabeguera,
no em véngues pus per darrere:
vine per davant, me’n ’fluix!