Bon Jesús, quan vàreu néixer,
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.
Foren moltes les espines
que vos punyien es cap;
la sang que pel front rajava
n’és la culpa el meu pecat.
Assots rebéreu sens compte,
deixant-vos despellissat;
els botxins en feien befa
quan vos veien humillat.
El Pare celestial
plorava a llàgrima viva
quan va veure son Amor
que pareixia sens vida.
Vós sou pa molt preciós
que cogueren dalt la creu,
de foc foren los dolors
de Maria, quan vos veu.
Oh, Maria, Mare meva,
Mare de tant de dolor,
deixau que vos acompanyi
en soledat i tristor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
15
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Posa llenya, Bernadí,
i farem una flamada,
que sa teva enamorada
s’ha banyada p’es camí.
En s’estiu no va fer sol;
per això no va secar;
i ara es nostro acabar
per Sant Cristòfol serà,
que és a deu de juriol.
Si guerrera m’has donada,
si t’agrada, pots seguir,
però te vui advertir:
ves alerta que a la fi
sa xeixa que has de coir
no es convertesca en civada.
Saps que en haver-la tastada
tendràs sa boca amargada
i no et valdrà s’escopir!
Tradicionari de Mallorca
