Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
54
IV
Com prou les ha festejades,
queda burlat un fadrí,
perque elles donen es sí
que, en entrendre-ho en llatí,
vol dir "no" dos mil vegades.
Sa major duu sivelleta
i s’altra desclaça va,
i En Julià, es seu germà,
en es calçons no duu veta.
El qui rallarà de mi
sense ningun interés,
voldria que li caigués
sa llengo, boci a bocí!