Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
54
IV
Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.
A Son Muntaner, de dia,
no és lloc d’habitar fadrins.
Entre les nou i migdia
hi canten es sebel•lins.